ASÍ PENSAMOS

VIOLÈNCIA

Colps, trencadissa, sorolls, bramits.

La cridòria esdevé silenci.

De sobte i a poc a poc

un plany contingut s'intueix.

De les llàgrimes, gemecs i singlots,

naixen paraules i sons inconnexes

formant una simfonia d'angúnia i sofriment.

Allí estirada i malferida, ajaguda a terra

esperant sense mourés i indefensa

que algú aparega atenent-la,

els segons se li fan llargs i eterns,

passen les hores i sola destrossada

agafa alè, i no sap d'on trau empenta

per agarrar-se a la vida.




Reflexiona, analitza i medita

els motius d'aquesta desfeta.

L'amistat, estimació i afecte

que ha sentit pel seu company

s'ha transformat en un crit d'intolerància

i d'ella sorgeix la denúncia i l'esperança

de reviure la seua existència

en un altre lloc i amb una altra gent,

amb un estil de vida diferent,

on el respecte i la comprensió

siguen la base de les relacions.

 

PACO NEBOT, 28 de novembre de 2014



DONES CÈLEBRES DEL SEGLE XX (març, 2016).

Avui, dia 3 de març , a l'Hogar hem estat parlant de dones cèlebres del segle XX. Els tertulians coneixien algunes de les que hem nomenat i en sabien coses de la seua vida i obra, són dones del camp de la ciència, la música, la literatura, el cine, la música, el ball o la solidaritat, con MARIE CURIE, VIRGINIA WOLF, ISADORA DUNCAN, TERESA DE CALCUTA o  MARIA CALLAS. Totes aquestes dones han sofert problemes al llarg de la seua vida, però totes s'han esforçat per aconseguir superar-los i arribar a ser conegudes en diferents facetes de la vida.
Després hem estat buscant dones a les quals els usuaris de l'hogar han admirat i han eixit noms com Jacqueline Kennedy, Carmen Sevilla, Lola Miralles, Marilyn o Rita Hayworth.
Ens hem apropat al seu entorn més pròxim ,i preguntats sobre quines dones del seu entorn han admirat, trobem en primer lloc a les mares, alguna iaia que va fer el paper de mare, algunes ties admirades per la seua valentia en temps difícils o pel seu amor als menuts, i també algunes veïnes.
En l'àmbit actual, a l'hogar, la majoria dels treballadors són dones, infermeres, auxiliars, netejadores, cuineres... imanifesten que són dones valentes que s'esforcen per fer-los la vida més agradable i tenir-los cura, encara que cadascú té les seues preferides.



ANÀLISI DE L’EVOLUCIÓ DE LA FAMÍLIA A TRAVÉS DELS USUARIS DE L’HOGAR SAGRADA FAMÍLIA DE LA VALL D’UIXÓ. (febrer, 2016).

A les tertúlies de l’Hogar hem estat parlant de la família a través de les històries personals dels membres que participen a aquestes xarrades.
En primer lloc ens vam fixar en les famílies dels usuaris, les que formaren els seus pares. Tots ells pertanyien a famílies nombroses, de quatre, sis , huit … germans. En aquestes famílies era freqüent la mort d’algun xiquet menut. El pare treballava   (ordinari, llauradors, botiguers, fusters…) mentre la mare se n’ocupava de la família i la casa, així com de l’educació dels fills. En alguns casos hi havia a la casa algun iaio o iaia que convivia amb ells. Tots ells expliquen que els pares marcaven les normes familiars, manifesten que amb una mirada del pare en tenien prou. Per suposat els pares estaven casats per l’església i el civil. Encara que han passat molts anys, els nostres usuaris tenen tots més de 80,   tots recorden amb nostàlgia els pares i la seua infantesa.
La següent generació familiar és la d’ells mateixos, la vida els va portar a cadascú a diferents tipus de famílies. La majoria es van casar (per suposat per l’església) molt joves, mentre d’altres es van quedar fadrines, no per decisió pròpia sinó per les circumstàncies. Les que es van casar ja no van formar famílies nombroses, la majoria només tenen un fill o filla, o cap. Només una d’elles manifesta tenir un fill adoptat, les altres que no tenen fills conten que no mai es van decidir a adoptar-ne.
Quan parlem de la generació dels seus fills o nebots, ens conten que alguns d’ells estan divorciats i casats diverses vegades, conviuen sense estar casats o bé han format famílies amb fills d’un o l’altre de la parella de relacions o matrimonis anteriors. Manifesten que en aquestes noves famílies es volen i la relació la veuen amb normalitat. També expliquen que les dones actualment decideixen la seua vida personal, si volen casar-se, si volen tenir fills o no ...
Després d’aquest  petit anàlisi, podem concloure que en 80 anys la societat espanyola ha evolucionat molt en l’aspecte familiar i ara podem trobar diversos tipus de famílies, però sobre tot que els majors ho han normalitzat.